Introducció
Quan parlem de fusta d’éban hem de tenir present que el terme éban (del llatí ebenus, del grec dýphnos) engloba diverses fustes fosques pertanyents al gènere Diospyros i altres plantes similars.
El seu valor rau generalment en la seva tonalitat negra intensa, densitat excepcional i ús en ebenisteria fina, instruments musicals i peces ornamentals.
Però no tots els èbans són iguals. En aquesta guia desambiguem els principals tipus:
Tipus d’ èban | Nom científic | Origen principal | Notes clau |
---|---|---|---|
Ébano de Gabón | Diospyros. crassiflora | Àfrica equatorial occidental | Èban negre |
Èbano de Java o Makassar | Diospyros. celebica | Sulawesi (Indonèsia) | Ratllat marró-negre |
Èban Malabar (blanc i negre) | Diospyros. malabarica | Sud d’Índia i SE Àsia | Coromandel o èban blanc i negre |
A continuació, explorem cadascun d’ells.
Èban de Gabó (Diospyros crassiflora)
Normalment quan ens referim a l’èban estem parlant de l’èban negre de Gabó. En la seva qualitat més alta, aquesta fusta és completament negra i després de polir-se té aspecte de material plàstic.
Actualment la seva disponibilitat és molt limitada i es redueix en la seva major part a material talat fa dècades.
Origen i distribució
Arbre nadiu de la conca del Congo, present a Gabón, Camerun, Nigèria, Congo i Guinea Equatorial. Assoliment entre 15–18 m d’alçada, troncs rectes de ~0.6–1 m de diàmetre.
Característiques de la fusta d’ èban de gabó
- Color: Negre absolut, sense vetes o amb molt poques variacions marrons/grisàcies.
- Densitat i duresa: pes sec ≈ 955 kg/m³; gravetat específica de 0.82–0.96; duresa Janka ≈ 3 080 lbf.
- Mòdul ruptura / elasticitat: MOR 158 MPa, MOE 16.9 GPa, crushing 76.3 MPa.
- Contracció: radial 8.3%, tangencial 11.2%, volumètrica 19.6% (T/R = 1.3).
- Assecat molt lent amb tendència a esquerdar-se i deformar-se.

Usos comuns
La fusta d’èban de gabó tradicionalment ha estat una de les fustes més preuades en ebenisteria (d’aquí el seu nom). El seu ús no és gaire extens, normalment s’ utilitza per a incrustacions, instruments de corda, talla o per a tecles de piano.
Èban de Java / Makassar (Diospyros celebica)
Origen i distribució
Endèmic de Sulawesi, Indonèsia, especialment regions de Palu i Donggala; molt sol·licitat des d’època colonial pel seu interessant vetejat
Característiques de la fusta d’ èban de Makassar
- Color i vetat: vetes àmplies en negre i marró o marró-rogenc, estèticament atractiu.
- Entre 1000 i 1300 kg/m3, és una de les fustes més denses del món.
- Textura: gra recte ondulat, textura fina .
- Dificultat d’ assecament i treball: propens a rajar-se, requereix un temps d’ assecament elevat.

Usos comuns
La fusta d’ou makassar és Ideal per a ebenisteria fina, torneria de luxe, incrustacions i decoració d’interiors. La fusta d’èban més coneguda després de l’èban negre pur.
Èban Malabar (Blanc i Negre) (Diospyros malabarica)
Origen i distribució
Prové del sud d’Índia, Sri Lanka, Laos i Vietnam; conegut com a Malabar ebony o pale moon ebony.
Característiques
- Color: fons clar (blanc o beix) esquitxat de vetes negres; algunes peces poden ser completament negres.
- Densitat: ~825 kg/m³ (51 lb/ft³); gravetat bàsica 0.67–0.82.
- Duresa: Janka ~1 780 lbf (7 920 N).
- Textura: fina, vetejat recte; luster natural.

Usos comuns
La fusta d’ èban blanc i negre s’ utilitza normalment en torneria, ganiveteria, incrustacions, instruments i peces decoratives.
Taula comparativa de característiques tècniques
Espècie (Diospyros) | Densitat (kg/m³) | Janka (lbf) | Color/Patró |
---|---|---|---|
D. crassiflora (Gabón) | 955 | 3 080 | Avellaner negre, sense vetes |
D. celebica (Makassar) | 1000-1 300 | ~2 300–3 000 | Negre + marró vermellós (ratllat) |
D. malabarica (Malabar) | 825 | 1 780 | Fons clar, vetes negres |
D. melanoxylon (Coromandel) | 1 000 + | ~2 500–3 000 | Negre o verd fosc |
D. mun (Mun Ebony) | 1 065 | 3 000 | Marró amb vetes negres |
Altres fustes anomenades éban
Èban coromandel (D. melanoxylon)
Fusta extremadament densa, amb color negre profund o verd fosc. Es fa servir en incrustacions tradicionals, instruments, assossís. Usada abans com a medicinal i per embolicar tabac .
Mun ebony (D. mun)
Endèmic de Laos i Vietnam. Dens (~1 065 kg/m³), Janka ~3 000 lbf. Fusta marró rar amb vetes. Ideal per a torneria, incrustacions, peces decoratives .
Mauritius ebony (D. tessellaria), Queensland/myrtle ebony (D. pentamera, D. humilis)
Varietats insulars amb color bru fosc i vetes negres; densitat alta; usades localment per a peces artístiques i artesania .
Cocus wood (Haematoxylum campechianum)
No emparentat amb Déu, però anomenat de vegades èban verd pel seu color fosc i vetes rogenques. Densitat moderada/alta. Actualment no hi ha subministrament d’ aquesta fusta, només queden alguns troncs i peces petites.

Conclusió
- L’èban de Gabó és el referent comú pel seu negre uniforme, densitat i duresa extremes.
- L’èban de Makassar destaca pel seu vetejat i altíssima densitat.
- L’èban blanc i negre és el més interessant des del punt de vista visual pels seus contrastos de colors. Tot i així no és tan dens com els altres érem.
- Altres varietats (coromandel, mun, mauritius…) aporten alternatives amb patrons i tons diversos, algunes amb valor cultural o medicinal tradicional.
El coneixement de les seves diferències és vital per seleccionar adequadament segons l’ ús tècnic, estètic o històric.
A Ligna disposem d’estoc d’algunes d’aquestes fustes per realitzar petits projectes per encàrrec.
FAQ: Preguntes freqüents sobre la fusta d’èban
Què és la fusta d’èban?
La fusta d’ou és una de les més valorades en el món de l’ebenisteria i la lutheria. Prové principalment del gènere Diospyros, tot i que també hi ha altres espècies no relacionades que es denominen èban a causa del seu color i densitat.
Quantes espècies d’ou existeixen?
Existeixen diverses espècies d’èban, però les més conegudes i utilitzades són:
- Diospyros crassiflora (èban de Gabó)
- Diospyros celebica (èban de Java o Makassar)
- Diospyros malabarica (èban Malabar o blanc i negre)
Quina diferència a l’èban de Gabó d’altres espècies?
L’èban de Gabó (Diospyros crassiflora) és conegut pel seu color negre absolut i la seva densitat excepcional. És originari d’ Àfrica equatorial occidental i s’ utilitza principalment en ebenisteria fina i fabricació d’ instruments musicals.
Què caracteritza l’èban de Java o Makassar?
L’èban de Java (Diospyros celebica) és originari de l’illa de Sulawesi, Indonèsia. Es distingeix per la seva veta ratllada en tons marró i negre, cosa que li dóna un aspecte únic i decoratiu.
Què és l’èban Malabar?
L’èban Malabar (Diospyros malabarica) prové del sud d’Índia i el sud-est asiàtic. És conegut per la seva combinació de tons blancs i negres, la qual cosa li atorga un aspecte distintiu.
Per què algunes fustes no relacionades s’anomenen èban?
Algunes fustes d’altres espècies, es denominen èban a causa del seu color fosc i alta densitat, tot i que no pertanyen al gènere Diospyros.
Quina és la diferència entre l’ou i el lignum vitae?
El lignum vitae (Guaiacum officinale) és una fusta extremadament densa i dura, originària del Carib i Amèrica Central. Tot i que el seu color és fosc, no pertany al gènere Diospyros i s’utilitza principalment en aplicacions industrials i nàutiques.
Què és l’ou verd?
L’èban verd (Guaiacum sanctum) és una espècie de lignum vitae amb tonalitats verdoses. S’utilitza en fusteria i artesania, però no és un veritable èban del gènere Diospyros.
Per què es confonen l’èban i el guaiacà?
La confusió entre èban i guaiacà sorgeix perquè ambdues fustes són denses, fosques i s’utilitzen en aplicacions similars. No obstant això, l’éban prové del gènere Diospyros, mentre que el guaiacà pertany al gènere Guaiacum.
És l’ou una fusta sostenible?
La sostenibilitat de l’èban depèn del seu origen. És essencial que la fusta provingui de fonts legals i certificades, com el sistema FSC o CITES, per garantir el seu maneig responsable i evitar l’explotació il·legal. La fusta de èban que es comercialitza generalment prové de stock històric.
Per què l’èban és tan car?
L’alt cost de l’èban es deu al seu creixement lent, la limitada disponibilitat i l’alta demanda en aplicacions de luxe. A més, la seva extracció i processament requereixen tècniques especialitzades a causa de la seva duresa.
Com es treballa l’èban?
L’èban és una fusta molt dura i densa, cosa que pot dificultar la seva feina. Es recomana utilitzar eines ben afilades, tècniques de tall lentes i un bon sistema de refrigeració per evitar el sobreescalfament.
Quines aplicacions té l’èban?
L’èban s’utilitza en la fabricació d’instruments musicals (com tecles de piano i clavijas de guitarra), mobles d’alta qualitat, escultures, tornejat i talles, així com en la fabricació de mànecs d’eines i articles de luxe.
Com es distingeix l’èban d’altres fustes fosques?
L’èban es caracteritza pel seu color negre intens, gra fi i textura suau. La seva densitat és tan alta que es pot enfonsar a l’aigua, cosa que el distingeix d’altres fustes fosques.
Quines precaucions haig de prendre en treballar amb èban?
En treballar amb èban, és important utilitzar equip de protecció personal, com mascaretes i ulleres, ja que la pols pot ser irritant. A més, s’ ha d’ assegurar una bona ventilació i utilitzar eines adequades.