Introducció
La humitat és un dels majors enemics de la fusta. Quan s’ exposa a ambients humits o mullats amb freqüència, la majoria d’ espècies pateixen figa, deformacions o fins i tot pudrició. Tanmateix, existeixen fustes resistents a la humitat que destaquen per la seva resistència natural a l’ aigua, gràcies a la seva alta densitat, contingut d’ olis o resines, i o estructura cel·lular que dificulta la penetració d’ humitat.
Aquest article presenta una selecció tècnica i contrastada de 10 de les millors fustes per a ambients humits.
Taula comparativa de fustes resistents a la humitat
Fusta | Densitat (kg/m³) | Extractius naturals | Durabilitat natural | Usos destacats |
---|---|---|---|---|
Teca | 660–750 | Molt alt | Excel·lent | Nàutica, mobiliari de jardí |
Ipe | 1050 | Alt | Excel·lent | Decks, sòls exteriors |
Iroko | 800–860 | Alt | Molt alta | Fusteria exterior, finestres |
Bangkirai | 850–1000 | Alt | Molt alta | Tarimes, pèrgoles, mobiliari exterior |
Cedre vermell | 370–400 | Moderat | Alta | Revestiments, teulades, jardineria |
Guayacán | 1260 | Natural | Màxima | Nàutica, peces mecàniques, eixos |
Wengué | 865–910 | Moderat | Alta | Sòls, banys, cuines |
Alaskan Yellow Cedar | 400–500 | Alt | Molt alta | Nàutica, estructures costaneres |
Roure blanc | 700–750 | Moderat | Alta | Toneleria, pilots, estructures humides |
Karri | 900 | Alt | Alta | Construcció, entorns humits |
1. Teca (Tectona grandis)
La teca és possiblement la fusta més coneguda per la seva resistència a l’aigua. Originària del sud-est asiàtic, el seu contingut natural d’ olis, sílice i cautxú la fa pràcticament immune a la descomposició.
És per això que s’ha fet servir històricament en cobertes de vaixells, mobiliari de jardí i revestiments exteriors de luxe. El seu tacte suau i color daurat marró la fan també una de les més estètiques.
2. Ipe (Handroanthus spp.)
L’Ipe, també anomenat “Brazilian Walnut”, és extremadament dens i resistent: el seu pes específic ronda els 1050 kg/m³. És una de les fustes resistents a la humitat més utilitzada a l’ exterior.
Aquesta característica, juntament amb el seu alt contingut d’extractius, el converteix en un favorit per a decking d’alta gamma, passarel·les marítimes, i fins i tot estructures portuàries. És tan dens que no flota en aigua. La seva vida útil a l’ exterior pot superar els 40 anys sense tractament.

3. Iroko (Milícia excelsa)
Coneguda com “la teca africana”, l’iroko ofereix una excel·lent alternativa més assequible a la teca tradicional. La seva resistència a la humitat i durabilitat enfront de fongs i insectes el fan ideal per a portes, finestres, persianes exteriors i mobiliari exposat al clima. El seu color varia del daurat al marró fosc, amb una veta atractiva i estable.
4. Bangkirai (Shorea spp.)
El Bangkirai, originari del sud-est asiàtic, és molt valorat a Europa per a tarimes exteriors, pèrgoles i tancaments de jardí. Té una densitat que supera els 850 kg/m³ i una resistència natural molt alta, fins i tot sense tractaments químics.
És habitual en projectes d’ urbanisme exterior per la seva estabilitat i resistència a termites i fongs. També es fa servir per a ponts per a vianants i mobiliari urbà.
5. Cedre vermell (Thuja plicata)
El cedre vermell occidental, tot i que lleuger, té una excel·lent estabilitat dimensional i bona resistència a l’aigua. La seva aroma característica prové de compostos volàtils que també actuen com a repel·lent natural d’insectes.
S’ empra en revestiments de façanes, teulades, tanques, i saunes, ja que resisteix bé cicles d’ humitat i assecat.
6. Guayacán (Lignum vitae)
El guaiacà o Lignum vitae és una de les fustes més dures i denses del món (~1260 kg/m³) i una de les més duradores davant l’aigua i el desgast.
El seu ús històric inclou coixinets d’ hèlixs de vaixells, rodaments marins i fins a articulacions hidràuliques sense lubricació. No només resisteix l’aigua, sinó també la fricció extrema. És una opció de nínxol pel seu cost i dificultat de treball, però imbatible en rendiment.

7. Wengué (Millettia laurentii)
El wengué és una fusta tropical que combina una profunda bellesa i resistència. Amb tonalitats marró fosc gairebé negres i una veta densa, és perfecte per a sòls de banys, mobiliari de cuines, i espais interiors amb alta humitat ambiental.
La seva duresa i estabilitat el fan resistent a deformacions, però la seva mecanització requereix eines d’ alta qualitat.

8. Alaskan Yellow Cedar (Cupressus nootkatensis)
Fusta resinosa i aromàtica, molt valorada a Nord-amèrica per a usos exteriors exigents. S’ utilitza en esquís aquàtics, peces nàutiques, i estructures exposades al mar.
Resisteix molt bé els agents biològics, incloent floridura, fongs i insectes, gràcies als seus olis naturals.
9. Roure blanc (Quercus alba)
El roure blanc és una fusta frondosa ben coneguda pel seu ús en toneleria (barriques) gràcies al seu gra tancat, que evita fuites de líquid i el seu contingut en tanins evita la proliferació de bacteris.
Però el més impressionant és el seu ús estructural: a Venècia, els pilots que sostenen la ciutat estan fets de roure submergit, on s’han mantingut estables durant segles. La seva resistència en ambients humits o aquàtics és llegendària.

10. Karri (Eucalyptus diversicolor)
El karri, originari d’Austràlia, és una fusta dura, densa (~900 kg/m³) i naturalment resistent a la humitat. S’ utilitza en construcció pesada, estructures en clima humit i ponts de fusta.
La seva resistència a termites i fongs el fa molt valorat en arquitectura exterior sense necessitat de gaires tractaments.
Conclusió sobre fustes resistents a la humitat
Les fustes que destaquen per la seva resistència a la humitat tenen en comú una estructura densa i la presència de compostos naturals protectors. Algunes, com la teca, l’ipe o el guaiacà, ofereixen un rendiment extrem en entorns marins o tropicals. D’altres, com el cedre vermell o el roure blanc, ofereixen comportament tècnic notable.

En funció de l’ús (nàutica, decking, mobiliari d’exterior, zones humides interiors), és clau seleccionar l’espècie més adequada. I encara que moltes d’aquestes fustes resisteixen per si soles, un bon manteniment —aceitat, segellat i neteja— amplia enormement la seva vida útil.
Preguntes freqüents (FAQ)
Quin manteniment requereixen aquestes fustes en exteriors?
Tot i que moltes d’ aquestes fustes resistents a la humitat no requereixen tractament químic, és recomanable aplicar olis o llogues una o dues vegades a l’ any per protegir el color i millorar la resistència superficial a l’ aigua estancada.
Puc fer servir aquestes fustes per a una taula de tallar?
Només algunes d’elles, com la teca o l’iroko, són aptes per a ús alimentari directe. Fustes com ipe o guaiacà són massa dures i poden danyar els ganivets. A més, algunes contenen extractius que podrien transferir-se als aliments.
Què significa que les fustes resistents a la humitat té “durabilitat natural”?
És la capacitat de resistir fongs, insectes i pudrició sense tractaments. Es classifica d’1 (excel·lent) a 5 (no durable), segons estàndards com els de l’EN 350. En aquest llistat, totes les fustes tenen classe 1 o 2.