Les fustes amb tonalitats vermelloses han estat apreciades durant segles per la seva bellesa, durabilitat i versatilitat. Des de la fabricació de mobles d’alta gamma fins a instruments musicals i elements decoratius, les fustes vermelles aporten un toc distintiu i elegant a qualsevol projecte.
En aquesta guia, explorarem les principals espècies de fustes vermelles utilitzades en ebenisteria, les seves característiques, aplicacions i cures necessàries.
Les fustes vermelles són aquelles que presenten tonalitats que varien des del vermell intens fins a matisos més suaus com el marró vermellós. Aquestes tonalitats es poden deure a la presència de certs compostos químics naturals en la fusta, com els tanins, que també influeixen en la seva durabilitat i resistència a plagues.
El Padouk, també conegut com a Palo Rojo o fusta de corall, és una fusta tropical originària d’Àfrica, específicament de països com Camerun, Gabón i Congo.
El seu duramen presenta un color vermell coral vibrant que, amb el temps i l’exposició a l’aire, s’ensorra cap a tons porpra o marró fosc. És una fusta densa i dura, amb una densitat que varia entre 720 i 800 kg/m³, cosa que li confereix una excel·lent resistència al desgast i a la intempèrie.
A més, és naturalment resistent a insectes i fongs, cosa que la fa ideal per a aplicacions tant en interiors com en exteriors.
S’ utilitza comunament en la fabricació de mobles de luxe, instruments musicals i elements decoratius.
La caoba és una de les fustes més reconegudes i apreciades en el món de l’ebenisteria.
Provinent d’ Amèrica Central i del Sud, existeixen diverses espècies, essent la més coneguda la Swietenia macrophylla.
El seu color varia des d’un vermell clar fins a un marró vermellós profund, i amb el temps tendeix a ensorrar-se.
La caoba és fàcil de treballar, té una textura fina i uniforme, i és resistent a la humitat i a les plagues. S’ utilitza àmpliament en la fabricació de mobles fins, instruments musicals i fusteria d’ interiors.
El Sapeli és una fusta africana que presenta tonalitats que van des del marró vermellós fins al daurat.
És coneguda pel seu gra entrellaçat i la seva brillantor natural, cosa que la fa molt atractiva per a aplicacions decoratives.
Té una densitat mitjana-alta i és moderadament resistent a la humitat i a les plagues.
S’ utilitza en la fabricació de mobles, xapes decoratives i fusteria d’ interiors.
El Cedre Roig, també conegut com a Red Cedar, és una fusta conífera originària d’Amèrica del Nord.
Presenta un color que varia des del rosa pàl·lid fins al vermell fosc, amb una aroma característica.
És una fusta lleugera, amb una densitat d’aproximadament 370 kg/m³, i és naturalment resistent a insectes i a la descomposició.
S’ utilitza comunament en revestiments, mobles d’ exterior i elements decoratius.
El Pal Brasil, també conegut com a Pernambuco, és una fusta originària del Brasil, famosa pel seu color vermell intens i el seu ús en la fabricació d’arcs per a instruments de corda.
És una fusta molt densa i dura, amb excel·lents propietats acústiques. Històricament, també es va utilitzar com a font de tint vermell.
A causa de la sobreexplotació, el seu comerç està regulat per protegir l’espècie.
El Grandis Rojo és una fusta cultivada en plantacions, cosa que garanteix la seva sostenibilitat. Té una textura mitjana i un gra recte, i és fàcil de treballar. S’ utilitza en pisos, mobles d’ exterior, fusteria i ebenisteria.
Les fustes vermelles, apreciades per les seves tonalitats vibrants, experimenten canvis de color naturals a mesura que envelleixen. Aquest fenomen es deu principalment a dos processos: l’ oxidació i la fotodegradació.
L’ oxidació ocorre quan els compostos químics presents en la fusta reaccionen amb l’ oxigen de l’ aire, la qual cosa provoca una fosca gradual del color original. D’altra banda, la fotodegradació és causada per l’exposició a la llum ultraviolada (UV), que descompon les molècules de lignina en la superfície de la fusta, portant a una pèrdua de color i brillantor.
Com a resultat d’aquests processos, fustes com el Padouk (Pterocarpus soyauxii) i la Caoba (Swietenia macrophylla) poden passar de tons vermells intensos a marrons foscos amb el temps. Aquest canvi és una característica natural de la fusta i no afecta la seva integritat estructural.
Per minimitzar aquests efectes i preservar el color original de les fustes vermelles, es recomana:
Les fustes vermelles s’ utilitzen en una àmplia varietat d’ aplicacions a causa de la seva bellesa i propietats físiques:
Les fustes vermelles, apreciades per les seves tonalitats vibrants, experimenten canvis de color naturals a mesura que envelleixen. Aquest fenomen es deu principalment a dos processos: l’ oxidació i la fotodegradació.
L’ oxidació ocorre quan els compostos químics presents en la fusta reaccionen amb l’ oxigen de l’ aire, la qual cosa provoca una fosca gradual del color original.
D’altra banda, la fotodegradació és causada per l’exposició a la llum ultraviolada (UV), que descompon les molècules de lignina en la superfície de la fusta, portant a una pèrdua de color i brillantor.
Com a resultat d’aquests processos, fustes com el Padouk (Pterocarpus soyauxii) i la Caoba (Swietenia macrophylla) poden passar de tons vermells intensos a marrons foscos amb el temps. Aquest canvi és una característica natural de la fusta i no afecta la seva integritat estructural.
Les fustes vermelles canvien de color a causa de processos naturals com l’ oxidació i la fotodegradació.
L’ oxidació implica la reacció dels compostos químics de la fusta amb l’ oxigen de l’ aire, mentre que la fotodegradació és causada per l’ exposició a la llum ultraviolada, que descompon les molècules de lignina a la superfície de la fusta.
Per preservar el color original de la fusta vermella, es recomana aplicar acabats amb protecció UV, evitar l’ exposició directa i prolongada a la llum solar i realitzar un manteniment regular, incloent-hi la neteja i reaplicació d’ acabats protectors segons sigui necessari.
El canvi de color és un procés superficial que no afecta la integritat estructural ni la durabilitat de la fusta. És una característica natural de l’envelliment de la fusta.
No, el grau de canvi de color varia segons l’ espècie de fusta i les condicions d’ exposició. Per exemple, el Padouk pot ensorrar-se més ràpidament que altres fustes vermelles quan s’exposa a la llum solar directa.
En alguns casos, és possible restaurar el color original mitjançant tècniques com el poliment i l’ aplicació de productes específics per a fusta. Tanmateix, l’ èxit de la restauració depèn del grau de canvi de color i del tipus d’ acabat prèviament aplicat.
Els acabats amb protecció UV, com certs vernissos i olis específics per a exteriors, són efectius per protegir el color de la fusta vermella. És important seleccionar un acabat adequat per al tipus de fusta i l’ aplicació prevista.
Sí, la humitat pot accelerar el procés d’ oxidació i afectar l’ aparença de la fusta. Mantenir nivells d’ humitat estables i adequats ajuda a preservar el color i la integritat de la fusta.
El canvi de color sol ser més pronunciat en exteriors a causa de la major exposició a la llum solar i a les condicions climàtiques variables. Tanmateix, en interiors amb alta exposició a la llum natural, també pot ocórrer un canvi significatiu en el color de la fusta.
Sí, les àrees cobertes per catifes o tapets poden mantenir el color original de la fusta, mentre que les àrees exposades poden enfosquir-se amb el temps, creant diferències de tonalitat. És recomanable moure les catifes periòdicament per aconseguir un envelliment més uniforme.
El canvi de color a causa de l’ oxidació i la fotodegradació és generalment irreversible. Tanmateix, mitjançant tècniques de restauració i manteniment adequat, és possible millorar l’ aparença de la fusta i apropar-se al seu color original.
Pura
Noguerafusta de tallar de noguera
taula de tallar end grain
taula per formatges
Linea
Rouretaula de roure a veta
Copyright © 2024 Ligna Wood Design
